LA REVOLUCIÓ DEL PROLETARIAT
Els treballadors (proletariat) creien que les seves condicions de vida no eren el suficientment bones i les de treball tampoc, ja que es pensaven que no tenien drets. Van volguer crear una societat on tothom tingués una vida digne: el socialisme.
Tot i així, Karl Marx va fer que aquest moviment fes un pas endavant i va fer un canvi real de la societat. L'any 1848 va publicar el Manifest Comunista, en el que qual s'hi deia que el proletariat es pot apoderar de l'Estat per mitjà de la lluita de classes i vol fer fora el sistema capitalista. Va crear el comunisme, un sistema polític que no tenia classes socials, ni estat, ni religió, ja que per ell, la religió era un mecanisme de control de la massa obrera.
Al arribar al 1914 veiem que el comunisme era la força política més potent a Europa. Lenin el va implantar a Rússia. Mikhail Bakunin és el principal teòric de l'anarquisme, una versió que no vol cap forma d'estat.
Enmig de tot això, ho va haver el concili del Vaticà, que va proclamar la infal·libilitat del Papa.
L'imperialisme colonialista és un procés històric que trobem al final del segle XIX.
El Papa Lleó XII, va veure que aquesta situació a Europa no podia ser i va ser defensor del proletariat. El primer pas va ser publicar l'encíclica Rerum novarum, que condemna la lluita de les classes i el dret del proletariat. Aquest és el primer que publica l'església defensant aquesta situació i formaran la doctrina social de l'Església. Al cap d'uns quants anys es va crear la Joventut Obrera Cristiana, on l'Església traslladava als mateixos obrers a ser els protagonistes d'aquesta lluita social.
L'església també va haver de lluitar contra els humanistes ateus, els quals creien que l'església era una simple ficció de la raó. La línia del pensament de Marx.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada